Hasta siempre, camarada!!!
...
...
Estil Bustos i Jornades de Portes Obertes...
Aquest post ha estat tret del blog de Cèsar Pasadas
Avui hi havia jornada de portes obertes de l’Edifici Alexandra de Sabadell (complex de 168 pisos de lloguer de protecció, menjador social i biblioteca). Ja fa uns dies, jornada de portes obertes de la tuneladora de la línia de FGC al pou del Parc del Nord, també a Sabadell.
Totes dues jornades, de mateixa tipologia, com la major part de Jornades de Portes Obertes ofertes per l’Ajuntament de Sabadell quan no és Festa Major: 20-30 minuts de discurs de l’Alcalde Manuel Bustos (PSC) d’allò “molt bé que estan fent a la ciutat,...”
Vull “agrair” personalment a la senyora Marta Solé Costa, que el seu estil –també Bustos- hagi provocat que escrigui les següents línies:
Arribo a les instal·lacions de l’Edifici Alexandra on hi ha una cinquantena de persones esperant. Christian Sánchez (també del PSC)* amb armilla taronja ens saluda a la porta. Entrem i ens passen a una sala on seiem.
Arribo a les instal·lacions de l’Edifici Alexandra on hi ha una cinquantena de persones esperant. Christian Sánchez (també del PSC)* amb armilla taronja ens saluda a la porta. Entrem i ens passen a una sala on seiem.
Pregunto:
-Què es poden fer fotos?
Responen:
-I tant, cap problema!
Després de 25 minuts de discurs de M. Bustos explicant històries en un to humorístic, que van provocant algun somriure en el públic (95% jubilats que estan preguntant-se si hi haurà pica-pica) i, descrivint pas per pas que ha fet el PSC i què farà en el futur –només li falta demanar el vot directament-, em dedico a fer alguna fotografia. Cap problema!
Al cap de 5 minuts, i com que un altre senyor ens explica el mateix (però amb menys “col·leguisme” que en Bustos) em dedico a fer fotos d’allò que crec interessant i artístic, des de diferents angles, alguna panoràmica, etc., a una distància d’uns 5 metres del grup.
De cop, m’assalta per l’esquena una dona que em pregunta:
-I tu, d’on ets?
Resposta:
-Jo...? De Sabadell!
Torna a preguntar en un to més insistent:
-Sí..., però, què fas?
Responc:
-Jo...? Fotografies.
Hi afegeix ella en un to un tant provocatiu:
-Sí, ja... Però, tantes !?
Responc:
-Sí, les digitals són gratuïtes. Les enganxo i hi faig panoràmiques. Passa res !?
Resposta de la dona:
-Bé, que és una mica estrany... Tantes fotos d’aquí...!
(He fet fotografies d’una sala completament buida que diuen serà la biblioteca... Només hi ha pilars i finestrals, però la sala és àmplia i m’agrada capturar-la amb la càmara)
Afegeixo:
-He preguntat i m’han dit que es podien fer fotos!
Respon ella amb un to acusatiu:
-Sí, però no és habitual. No és normal que facis aquestes fotografies. I, com et dius...? Jo sóc la Marta Solé.
Li dic el meu nom i li ensenyo alguna foto que he fet insistint-hi en si passa res.
Em respon:
-Només dic que no és habitual, que no ho trobo normal.
Intento no ser massa maleducat però amb una mirada li dono a entendre que està fregant una actitud un tant paranoica, i torno a sentir què ens han de dir i “vendre” sobre l’acció de govern.
Aquest escrit és per alertar a aquesta senyora (Marta Solé), que els fotògrafs ens dediquem a anar amb les nostres càmares a tot arreu, cercant imatges o escenes noves, i plasmant a la nostra manera el que considerem un art, ja sigui en paper o a la pantalla d’un ordinador. Però sobretot, que deixin de dir Jornades de Portes Obertes i que diguin el que són, "mítins" polítics del segle XXI, on no es demana el vot per a fer coses si no, explicant les que s’han fet en un ambient un tant populista.
"Gràcies" Marta Solé i, al Consistori de Sabadell, pel vostre ja famós estil Bustos.
Ah, per cert, finalment no hi ha hagut pica-pica!
Serà la crisi!?
*Políticament Incorrecte ha constatat que hi ha una relació "bastant curiosa" entre certs treballadors de l'Ajuntament de Sabadell i el fet d'estar afiliats al PSC de Sabadell.
El 29s i els antisistema
La jornada de vaga general, tota un èxit, ha passat ja de llarg i ara cal una reflexió; sobretot, de la classe política.
Però, què han fet els mitjans de comunicació i, les autoritats a través d’aquests mitjans? Treure fantasmes d’on no n’hi ha...!
Políticament Incorrecte va estar una estona a l'edifici del Banesto okupat, on s’hi podien veure autèntics i asenyats debats assemblearis, on s’analitzaven propostes i es feien públiques diverses idees que pretenien, ja no només canviar el futur si no, possibilitar que n’hi hagi un. Tot, en una gran cordialitat i respecte. Uns joves formats en les nostres universitats i escoles perfilaven la cruel realitat del futur que ens espera, per una classe política venuda als bancs i uns sindicats venuts a les patronals... No vam veure, ni es van utilitzar, armes ni còctels molotov, com s’ha dit des de la policia i alguns mitjans afins.
En un comunicat molt de pel·lícula, dels que ja ens tenen acostumats els cossos de seguretat, la policia va comunicar que els detinguts eren estrangers de països no comunitaris!? Ondià, ja comencem amb els tons racials del sud dels Estats Europeus. Barcelona és una ciutat turística i atrau molts joves, especialment estrangers, i la zona de plaça de Catalunya sempre n’està abarrotada.
Un cop més, les ganes de provocar dels gossos policials va ser bloquejant tots els carrers per on podien circular els manifestants, uns milers, i la tensió i la provocació va fer efecte, com altres moltes vegades.
L’escena, que podria ser normal a una França reivindicativa, al Maig del 68 però també al tercer mil·leni, va donar mans i peus als mitjans de comunicació i a la maquinària electoralista que els anti-sistema són el fantasma de la nostra societat, la plaga que tot ho paralitza i ho destrossa, i la qual s’ha d’eradicar.
Desallotjar l’antic Banesto no va ser més que una altra provocació per a justificar que els joves són violents, que són anti-sistema. Però no per recordar-nos que al llarg de la història aquests joves són la primera generació que viurà pitjor que els seus pares, que és la generació més “pre-parada” i que ha estat sacrificada per un capitalisme globalitzat que propugna enfonsar al del costat per a poder sobreviure, però que vulguem o no aquests joves són el futur i, d’aquest ja se n’han begut tot el suc els de sempre.
Si ser anti-sistema és, dir prou a tanta corrupció capital i política dels Estats en una globalització que ja s’ha demostrat que no és útil ni per a eradicar la fam del món i es caga en els Objectius del Mil·leni, llavors, nosaltres també som anti-sistema; perquè n’hi ha més raons per ser-ho que per no ser-ho.
Des d’aquí volem enviar un missatge els nostres polítics, i, en especial al senyor Hereu (que ell també parlava de barricades i de gossos policials quan estava a les JSC); senyors, els joves no són l’amenaça ni el fantasma a eradicar perquè portin els cabells d’una manera o altra i no vagin amb corbata i els cabells engominats, els joves són l’esperança i els hauríeu de deixar el pas lliure i baixar dels vostres pedestals. Que no es pot treure més profit dels records...!!!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)