Sabadell culmina el pla del Ripoll

Es culmina el pla del Ripoll abans d'afrontar la reforma dels barris del sud.

Les últimes obres a l'àmbit fluvial, com el segon centre cívic de Torre-romeu, acabaran al llarg del 2011.

En el segon pla es preveu una inversió de 10,8 milions.

email protegit

El conveni entre la Generalitat i l'Ajuntament de Sabadell per tirar endavant el pla dels barris del front fluvial es va signar el gener de 2006, i s'hi preveia que les actuacions urbanístiques s'haurien enllestit el 2009. 

 Les obres del centre cívic de Torre-romeu, Foto: E.Agulló

   L'execució d'algunes obres, però, s'ha dilatat i en les últimes setmanes, per exemple, s'han adjudicat diverses accions per millorar l'accessibilitat a Can Puiggener, amb un ascensor entre el carrer Tolosa i el passatge Morella i la reforma de les escales per pujar des de la part baixa del barri fins a la Gran Via.
   Durant els últims mesos, també s'ha estat completant la reurbanització del Raval d'Amàlia –on s'han renovat les canonades de serveis i s'ha construït una vorera a la banda de l'antiga calçada de la C-155, on hi ha els habitatges–. I s'ha començat la construcció del segon centre cívic de Torre-romeu, una inversió de 4,83 milions que millorarà, també, la connectivitat entre els dos nivells del barri, amb diferents ascensors. Els treballs, segons el contracte, s'haurien d'enllestir abans de l'estiu.

   Després dels 18 milions invertits conjuntament als barris fluvials, l'Ajuntament va aconseguir el suport de la Generalitat per cofinançar 10,8 milions més al districte sisè. Bustos i Nadal van signar el conveni a l'abril, en una visita del conseller a la ciutat, però l'execució d'aquest pla ja dependrà del nou govern català i de la situació financera en què trobin les arques.

EL PUNT 07.12.10

Fraude de la Generalitat y los bancos

Vivienda duplicó el valor de los pisos de Badia del Vallès para evitar el escándolo por fraude.

       La Generalitat aprobó el pasado mes de febrero una modificación del régimen de la vivienda protegida de Badia del Vallès (que afecta a los 5.372 pisos del municipio) que, en la práctica, supone duplicar el valor de todas las viviendas de la localidad. La extraodinaria medida se adoptó cuando empezó a aflorar el fraude en la venta de pisos protegidos muy por encima de su precio legal y que pretende ayudar a las entidades financieras a mitigar las cuantiosas pérdidas que iban a sufrir, y para evitar el escándalo que provocaría una catarata de desahucios a personas que eran víctimas de una ilegalidad.

       El fraude en la venta de pisos protegidos se vio favorecido por el bajo precio legal de los pisos de Badia   (viviendas de régimen especial, con un valor oficial el 50% por debajo de las viviendas protegidas normales) que no podían venderse por encima de los 40.000 euros según fijaba la ley.

       Sus dueños, sin embargo, las sacaron al mercado por cantidades que multiplicaban por cinco su precio legal. Para que ello fuera posible, los propietarios debieron contar con la complicidad (por acción u omisión) de empresas inmobiliarias, cajas -que concedieron hipotecas de hasta 200.000 euros por pisos que valían 40.000 euros- y de la Administración, porque sirvieron para pagar en dinero negro notarios y a la propia Generalitat, que a través de su organismo público de vivienda (Adigsa) debía velar parar evitar estos fraudes.

       Pero en los años de la especulación cientos de personas  acabaron comprando los pisos con unas hipotecas que no iban a poder pagar. Con la crisis, la situación en Badía se fue haciendo insostenible: uno tras otro, los compradores perdieron el trabajo e, incapaces de pagar la hipoteca, el desahucio se perfiló como la única alternativa en su horizonte.        A principios de año, 80 familias estaban en esta situación y la cifra amenazaba con multiplicarse.

       Para las cajas -principalmente Caixa Catalunya, hoy CatalunyaCaixa, Caixa Penedès y Cajamadrid- la situación no era mucho mejor. De las incobrables hipotecas de 200.000 euros que habían concedido apenas iban a recuperar los 40.000 que, legalmente y sobre el papel, valían los pisos de Badía.

       Debido a los desalojos inminentes, con el consiguiente escándalo y conflicto social, un acuerdo entre la Generalitat y CatalunyaCaixa establece que la entidad se queda con los pisos, perdona a los compradores las hipotecas pendientes y les cobrará un alquiler.

       Las grandes pérdidas que iban a sufrir CatalunyaCaixa y las otras entidades, se ven así paliadas por la modificación de un decreto de la Generalitat que duplica el valor de los pisos y, por tanto, los activos que las entidades pueden incluir en sus cuentas financieras.

       Esta decisión solo sirve para reducir "las pérdidas de las cajas, que se habrían quedado un piso que no vale casi nada", asegura Alternativa d'Esquerres per Badia. "Los bancos participan en el fraude concediendo hipotecas irresponsables, pero una vez más, no se les hace pagar los platos rotos, sino que son asistidos por la Administración", agrega Ada Colau, del Observatorio Desc.

       Además, la revalorización de los pisos de Badia beneficia a todos menos a las familias afectadas. "El hecho de que se duplique el valor del piso significa que estas personas han gozado de un incremento patrimonial y, Hacienda les reclamará el pago de los impuestos correspondientes a pesar de que la vivienda dejará de ser suya porque se la quedará el banco", señala Colau.

       La Generalitat y CatalunyaCaixa ya han previsto la “solución”: el acuerdo establece que la caja dará créditos a las familias para pagar estos impuestos.

      

Marta Costa-Pau (article publicat a El País el 5/11/10)

Homenaje al camarada Marcelino...

Otro más que se nos ha ido...

Hasta siempre, camarada!!!
...

Estil Bustos i Jornades de Portes Obertes...

Aquest post ha estat tret del blog de Cèsar Pasadas

       Avui hi havia jornada de portes obertes de l’Edifici Alexandra de Sabadell (complex de 168 pisos de lloguer de protecció, menjador social i biblioteca). Ja fa uns dies, jornada de portes obertes de la tuneladora de la línia de FGC al pou del Parc del Nord, també a Sabadell.

       Totes dues jornades, de mateixa tipologia, com la major part de Jornades de Portes Obertes ofertes per l’Ajuntament de Sabadell quan no és Festa Major: 20-30 minuts de discurs de l’Alcalde Manuel Bustos (PSC)  d’allò “molt bé que estan fent a la ciutat,...”

       Vull “agrair” personalment a la senyora Marta Solé Costa, que el seu estil –també Bustos- hagi provocat que escrigui les següents línies:

        Arribo a les instal·lacions de l’Edifici Alexandra on hi ha una cinquantena de persones esperant. Christian Sánchez (també del PSC)* amb armilla taronja ens saluda a la porta. Entrem i ens passen a una sala on seiem.

Pregunto:

       -Què es poden fer fotos?

Responen:

       -I tant, cap problema!

       Després de 25 minuts de discurs de M. Bustos explicant històries en un to humorístic, que van provocant algun somriure en el públic (95% jubilats que estan preguntant-se si hi haurà pica-pica) i, descrivint pas per pas que ha fet el PSC i què farà en el futur –només li falta demanar el vot directament-, em dedico a fer alguna fotografia. Cap problema!

       Al cap de 5 minuts, i com que un altre senyor ens explica el mateix (però amb menys “col·leguisme” que en Bustos) em dedico a fer fotos d’allò que crec interessant i artístic, des de diferents angles, alguna panoràmica, etc., a una distància d’uns 5 metres del grup.

De cop, m’assalta per l’esquena una dona que em pregunta:

       -I tu, d’on ets?

Resposta:

       -Jo...? De Sabadell!

Torna a preguntar en un to més insistent:

       -Sí..., però, què fas?

Responc:

       -Jo...? Fotografies.

Hi afegeix ella en un to un tant provocatiu:

       -Sí, ja... Però, tantes !?

Responc:

       -Sí, les digitals són gratuïtes. Les enganxo i hi faig panoràmiques. Passa res !?

Resposta de la dona:

       -Bé, que és una mica estrany... Tantes fotos d’aquí...!

(He fet fotografies d’una sala completament buida que diuen serà la biblioteca... Només hi ha pilars i finestrals, però la sala és àmplia i m’agrada capturar-la amb la càmara)

Afegeixo:

       -He preguntat i m’han dit que es podien fer fotos!

Respon ella amb un to acusatiu:

       -Sí, però no és habitual. No és normal que facis aquestes fotografies. I, com et dius...? Jo sóc la Marta Solé.

       Li dic el meu nom i li ensenyo alguna foto que he fet insistint-hi en si passa res.

Em respon:

       -Només dic que no és habitual, que no ho trobo normal.

       Intento no ser massa maleducat però amb una mirada li dono a entendre que està fregant una actitud un tant paranoica, i torno a sentir què ens han de dir i “vendre” sobre l’acció de govern.

       Aquest escrit és per alertar a aquesta senyora (Marta Solé), que els fotògrafs ens dediquem a anar amb les nostres càmares a tot arreu, cercant imatges o escenes noves, i plasmant a la nostra manera el que considerem un art, ja sigui en paper o a la pantalla d’un ordinador. Però sobretot, que deixin de dir Jornades de Portes Obertes i que diguin el que són, "mítins" polítics del segle XXI, on no es demana el vot per a fer coses si no, explicant les que s’han fet en un ambient un tant populista.

       "Gràcies" Marta Solé i, al Consistori de Sabadell, pel vostre ja famós estil Bustos.

       Ah, per cert, finalment no hi ha hagut pica-pica!

       Serà la crisi!?

*Políticament Incorrecte ha constatat que hi ha una relació "bastant curiosa"  entre certs treballadors de l'Ajuntament de Sabadell i el fet d'estar afiliats al PSC de Sabadell. 

El 29s i els antisistema

   La jornada de vaga general, tota un èxit, ha passat ja de llarg i ara cal una reflexió; sobretot, de la classe política.

   Però, què han fet els mitjans de comunicació i, les autoritats a través d’aquests mitjans? Treure fantasmes d’on no n’hi ha...!

   Políticament Incorrecte va estar una estona a l'edifici del Banesto okupat, on s’hi podien veure autèntics i asenyats debats assemblearis, on s’analitzaven propostes i es feien públiques diverses idees que pretenien, ja no només canviar el futur si no, possibilitar que n’hi hagi un. Tot, en una gran cordialitat i respecte. Uns joves formats en les nostres universitats i escoles perfilaven la cruel realitat del futur que ens espera, per una classe política venuda als bancs i uns sindicats venuts a les patronals... No vam veure,  ni es van utilitzar, armes ni còctels molotov, com s’ha dit des de la policia i alguns mitjans afins.

   En un comunicat molt de pel·lícula, dels que ja ens tenen acostumats els cossos de seguretat, la policia va comunicar que els detinguts eren estrangers de països no comunitaris!? Ondià, ja comencem amb els tons racials del sud dels Estats Europeus. Barcelona és una ciutat turística i atrau molts joves, especialment estrangers, i la zona de plaça de Catalunya sempre n’està abarrotada.

   Un cop més, les ganes de provocar dels gossos policials va ser bloquejant tots els carrers per on podien circular els manifestants, uns milers, i la tensió i la provocació va fer efecte, com altres moltes vegades.

   L’escena, que podria ser normal a una França reivindicativa, al Maig del 68 però també al tercer mil·leni, va donar mans i peus als mitjans de comunicació i a la maquinària electoralista que els anti-sistema són el fantasma de la nostra societat, la plaga que tot ho paralitza i ho destrossa, i la qual s’ha d’eradicar.

   Desallotjar l’antic Banesto no va ser més que una altra provocació per a justificar que els joves són violents, que són anti-sistema. Però no per recordar-nos que al llarg de la història aquests joves són la primera generació que viurà pitjor que els seus pares, que és la generació més “pre-parada” i que ha estat sacrificada per un capitalisme globalitzat que propugna enfonsar al del costat per a poder sobreviure, però que vulguem o no aquests joves són el futur i, d’aquest ja se n’han begut tot el suc els de sempre.

    Si ser anti-sistema és, dir prou a tanta corrupció capital i política dels Estats en una globalització que ja s’ha demostrat que no és útil ni per a eradicar la fam del món i es caga en els Objectius del Mil·leni, llavors, nosaltres també som anti-sistema; perquè n’hi ha més raons per ser-ho que per no ser-ho. 
 

    Des d’aquí volem enviar un missatge els nostres polítics, i, en especial al senyor Hereu (que ell també parlava de barricades i de gossos policials quan estava a les JSC); senyors, els joves no són l’amenaça ni el fantasma a eradicar perquè portin els cabells d’una manera o altra i no vagin amb corbata i els cabells engominats, els joves són l’esperança i els hauríeu de deixar el pas lliure i baixar dels vostres pedestals. Que no es pot treure més profit dels records...!!!

 

Adéu, Labordeta...!

Des d'aquí, volem honrar la memòria d'aquest personatge compromés amb el seu temps...

La millor manera de fer-ho però, és sentint la seva veu en la que és considerada la cançó-himne no oficial de l'Aragó...

Hasta siempre, amigo...!

Ronda Oest i Quart Cinturó...

    Des del juny del 2008, entre els barris de Can Llong, Castellarnau i Can Deu de Sabadell s’estan fent les obres de la Ronda Oest, uns treballs de la Generalitat amb una inversió de 50,4 milions d’euros.

   El conseller Joaquim Nadal ha visitat les obres acompanyat de l'alcalde Manuel Bustos, i ambdós han estat molt orgullosos d'aquesta gran infrastructura (tres carrils per sentit de circulació) que ha de servir d'enllaç entre la C-58 i la futura B-40 o Quart Cinturó.

Foto: Francesc Cuesta. Avui Sabadell.

   Des de la Generalitat calculen que cada dia passaran uns 30.000 vehicles per aquesta via i, han expressat que:
“el projecte té una integració urbana i paisatgística molt gran, ja que gran part de l’obra està deprimida, les rotondes en alçada i hi ha el túnel de 300 metres perquè el veinat no pateixi problemes de sorolls”. 
   El que potser s'ha oblidat de dir el Conseller Nadal  en referència a aquests veïns és que encara no han cobrat les primeres expropiacions, fetes ja fa alguns anys, per la realització del tram de connexió entre la C-58 i la carretera de Terrassa.

    El tram que estarà enllestit per la segona meitat del 2011 no només connecta la carretera Terrassa amb la de Matadepera, sinó també amb l'avinguda Estrasburg per unir novament els barris de Can Llong i Casterllarnau. En aquesta línia, al Conseller Nadal també se li va oblidar citar quan es construirà l'estació de RENFE del barri de Can Llong, ja que va ser aquesta la principal arma publicitària per captar clients per a vendre immobles a l'esmentat barri nou, ara ja fa més de 10 anys.

    Per ampliar informació:

                              Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC)

El dret a decidir...!?

     El dissabte 10 de Juliol es cridaven consignes a favor de l’Estatut, però no com un fet de legítima crida a la justícia i a la democràcia, sinó que la major part dels manifestants ho feien amb un caire sobiranista.

     També és cert que una bona part de Catalunya va cridar “Viva España” unes hores després, amb la selecció espanyola de futbol, per haver aconseguit guanyar el Mundial.

     Ha estat doncs, un cap de setmana molt intens, i el mitjans de comunicació han estat els grans responsables. 
    La maquinària publicista de l’Estat ja s’ha encarregat prou de dilapidar els crits de centenars de milers de persones que es van manifestar en contra d’una classe política que ha oblidat els seus deures, i que es dedica a protagonitzar autèntiques lluites per mantenir-se al poder, aconseguir-lo, o simplement derrocar a l’adversari.

    Però sembla ser, ho això ens volen fer creure, que els ciutadans estem més interessats en el futbol que en el futur del nostre país. Potser és cert que hi ha gent que intenta oblidar-se de tot evadint-se amb l’esport “nacional”, però és la nostra obligació no caure en aquest parany que ja fa dècades que funciona.

    El partit del diumenge 11 de juliol segurament eclipsarà el més d’un milió de manifestants catalans que van cridar que tenim el nostre dret a decidir; que estem farts a la retallada dels drets com a poble que som, i, sobretot, tips de la nostra classe política que té uns arguments convincents a Catalunya i després els canvia en aterrar a Madrid.

    Però, que la selecció espanyola guanyi un mundial de futbol només serà una fita esportiva i el país continuarà enfonsat en la misèria econòmica i política.

    Si no fem alguna cosa, continuarem en un decadència absoluta, tancats en un Estat que fa reverència al tri-llegat del Franquisme: un Rei i tot el seu seguici, un Tribunal Constitucional sempre amb l’idea de la Unidad Indisoluble de España, i una Constitució de “café para todos” que nega el dret a l’autodeterminació dels pobles, no només de Euskadi i de Catalunya, sinó també de Kosovo i altres nacions sense estat.