El dret a decidir...!?

     El dissabte 10 de Juliol es cridaven consignes a favor de l’Estatut, però no com un fet de legítima crida a la justícia i a la democràcia, sinó que la major part dels manifestants ho feien amb un caire sobiranista.

     També és cert que una bona part de Catalunya va cridar “Viva España” unes hores després, amb la selecció espanyola de futbol, per haver aconseguit guanyar el Mundial.

     Ha estat doncs, un cap de setmana molt intens, i el mitjans de comunicació han estat els grans responsables. 
    La maquinària publicista de l’Estat ja s’ha encarregat prou de dilapidar els crits de centenars de milers de persones que es van manifestar en contra d’una classe política que ha oblidat els seus deures, i que es dedica a protagonitzar autèntiques lluites per mantenir-se al poder, aconseguir-lo, o simplement derrocar a l’adversari.

    Però sembla ser, ho això ens volen fer creure, que els ciutadans estem més interessats en el futbol que en el futur del nostre país. Potser és cert que hi ha gent que intenta oblidar-se de tot evadint-se amb l’esport “nacional”, però és la nostra obligació no caure en aquest parany que ja fa dècades que funciona.

    El partit del diumenge 11 de juliol segurament eclipsarà el més d’un milió de manifestants catalans que van cridar que tenim el nostre dret a decidir; que estem farts a la retallada dels drets com a poble que som, i, sobretot, tips de la nostra classe política que té uns arguments convincents a Catalunya i després els canvia en aterrar a Madrid.

    Però, que la selecció espanyola guanyi un mundial de futbol només serà una fita esportiva i el país continuarà enfonsat en la misèria econòmica i política.

    Si no fem alguna cosa, continuarem en un decadència absoluta, tancats en un Estat que fa reverència al tri-llegat del Franquisme: un Rei i tot el seu seguici, un Tribunal Constitucional sempre amb l’idea de la Unidad Indisoluble de España, i una Constitució de “café para todos” que nega el dret a l’autodeterminació dels pobles, no només de Euskadi i de Catalunya, sinó també de Kosovo i altres nacions sense estat.